LES TIC A L'EDUCACIÓ INFANTIL

Per començar aquesta entrada, m'agradaria remarcar que gràcies a les primeres sessions d'aquesta tercera part de l'assignatura d'Alfabetització digital, la meva visió sobre les TIC a educació infantil ha fet un gir de 180 graus. Abans de començar tampoc estava totalment en contra d'utilitzar les noves tecnologies a educació infantil, però tampoc hi estava totalment a favor, en canvi, els debats i les preguntes que hem realitzat a classe m'han fet veure que les TIC a educació infantil són un avantatge, això si, sempre i quan s'utilitzin adequadament.

Així doncs, a l'hora d'introduir les noves tecnologies, els docents han de planificar i trobar estratègies que facin que el primer contacte amb la informàtica desperti interès i alhora satisfacció i, per tant, per poder dur-ho a la pràctica és important que el professorat tingui una bona formació i conegui les limitacions i característiques dels infants.

I per què és un avantatge utilitzar les TIC? Doncs per molts motius: les tecnologies són una font d'informació i de formació, estan plenes de recursos molt útils, de materials didàctics i d'activitats per a infants; són un canal de comunicació compartint i publicant tant amb les famílies, com a altres docents; i a més a més, és ràpid i fiable i té un gran espai d'emmagatzematge per a tasques d'administració, de projecció social, etc. 

S'ha de tenir en compte que l'aprenentatge depèn de les activitats que es realitzen (s'aprèn fent) i les TIC enriqueixen l'aprenentatge i l'ensenyament tradicional aportant recursos i noves maneres de fer. Això si, la seva eficàcia depèn del com i per a què s'usen, és a dir, de la metodologia i l'adequació.

No hem d'oblidar mai que ens hem de posar les ulleres pedagògiques per mirar més enllà! No ens hem de conformar amb el que és habitual. I sobretot, tenir en compte que els infants van a l'escola per ser feliços.

ALTRES ACTIVITATS

En aquesta entrada es plasmen la resta d'activitats que hem realitzat durant el curs:

LA FORMA ES TRANSFORMA

Primer de tot hem classificat les formes en geomètriques i orgàniques i després hem realitzat dues activitats amb el programa Inkscape:

Formes a l'atzar

Aquesta activitat l'hem realitzar per parelles i consisteix en fer volar la nostra imaginació i crear un objecte a partir d'un polígon irregular de més de sis arestes. Així doncs, una component ha agafat el control del ratolí i ha creat, en un document nou, un polígon irregular de més de sis arestes que, posteriorment, l'altra component de la parella ha hagut d'anar girant i modificant fins a començar a veure en què es podria transformar. Per tant, sense variar la forma original, hem creat una figura reconeixible per tothom.

En aquesta imatge es diferencien tres formes: la forma poligonal, la forma amb línies corbes i la forma figurativa.

A partir del polígon que va crear la meva companya, vaig crear una... Sabeu què és?

Formes geomètriques

Per fer aquesta activitat hem utilitzat les tres formes geomètriques bàsiques: el triangle, el quadrat i el cercle. Així doncs, amb aquestes formes hem creat un animal.

A veure si endevineu quins animals són!

Aquesta és una imatges d'altres animals fets a partir de figures geomètriques que he trobat per internet.

SUMAR, RESTAR, DIVIDIR I MULTIPLICAR AMB FORMES

En aquesta activitat hem utilitzat el programa Inkscape per encabir totes les peces d'un puzle dins d'un quadrat negre de 600 x 600 píxels. Així doncs, hem posat en marxa el nostre cervell i hem realitzat càlculs simples per reproduir totes les peces a partir de les següents pistes:

- El rectangle groc en relació al quadrat negre té una alçada d'1/3 i una amplada de 2/3.

- El quadrat taronja és la meitat del rectangle groc.

- El diàmetre del semicercle coincideix amb les mides del quadrat, de fet és un quadrat amb els vèrtex arrodonits.

- La figura que sembla un pont és un rectangle al qual li han tret el semicercle i un dels rectangles vermells.

- Els triangles no són més que un quadrat dividit.

                                                                    

He aconseguit crear el puzle!!

Després, amb les peces del puzle hem sigut creatius i hem creat un animal:

         És una girafa!!!

Després d'això, hem afegit textures al nostre animal geomètric amb el programa Inkscape. La primera textura simula la pròpia del pelatge, la segona és d'origen vegetal i la tercera és d'origen mineral.

UN ÀLBUM ANIMAT

En aquesta activitat ens hem inspirat en l'àlbum sense paraules "Oeil pour oeil" de l'il·lustrador Nicolas Bianco-Levrin.

D'aquesta manera, hem creat una senzilla animació utilitzant la tècnica de l'stop motion, és a dir, col·locant dos personatges en un escenari i narrant la història sense fer ús de cap text. Per fer això, primer de tot hem observat amb molta atenció les imatges i hem deduït la història narrada, i després hem afegit un escenari i un nou element que canvia de forma i posició en cada fotograma. Tot això ho hem fet a partir del programa d'ordinador Photoshop i també amb el Movie maker, amb el qual hem realitzat el vídeo amb banda sonora.

La nostra història és la següent:

VALORACIÓ FINAL

Penso que aquesta part de l'assignatura ha estat molt significativa a nivell de continguts, ja que hem treballat amb programes d'ordinador que poden ser molt útils per preparar activitats pels infants i, també, perquè ells mateixos les posin en pràctica. És cert que el nivell que nosaltres hem hagut d'assolir amb aquestes activitats no és assequible pels infants, però llavors la nostra feina és adaptar aquests continguts al seu nivell. A més a més, programes com el Inkscape poden ser molt productiu pels més petits, ja que disposa de molts recursos interessants.

A més a més, estic molt satisfeta tant de la docència com de la meva pròpia feina. Per una banda. tenint en compte la tasca de la mestra, penso que ha realitzat la seva feina d'una manera excel·lent. Ens ha facilitat la comprensió de tots els continguts i en tot moment ha sabut resoldre els nostres dubtes, fet que ha demostrat que té un nivell de coneixement sobre el tema òptim. Per altra banda, penso que la tasca de la professora m'ha ajudat a dur a terme la meva pròpia feina per bon camí. M'ha motivat a aprendre cada vegada més sobre els continguts treballats a classe i això ha fet que tingui ganes de realitzar les activitats i, inclús, anar més enllà posant en pràctica el que he après en temes personals. 

En conclusió, m'ha agradat molt aquesta primera part de l'assignatura i l'he trobat molt útil en tots els sentits. 

IMATGES DIGITALS

Per treballar amb imatges digitals hem hagut de fer servir recursos més complicats que en les primeres activitats, on la seva dificultat tècnica era mínima. Així doncs, les activitats proposades dins d'aquest tema són de caire instrumental, i des d'aquest punt de vista, més complexes.

Primer de tot hem treballat la simetria, tot creant capes al Photpshop, seleccionant i invertint les imatges.

Com es pot observar a la imatge, a partir de l'original (fotografia central) hem dividit la imatge en dues parts i posteriorment hem seleccionat la part esquerra, l'hem duplicat i l'hem invertit. Després hem seleccionat la part dreta, l'hem duplicat i l'hem invertit. D'aquesta manera hem comprovat si som simètrics, ja que a la banda esquerra ens ha quedat la imatge formada per la duplicació de la nostra part esquerra i, per altra banda ens ha quedat la imatge formada per la duplicació de la nostra part dreta.  

Buscant per internet, he trobat un seguit d'activitats per a treballar la simetria a educació infantil:
http://amatema.webs.ull.es/anamat_p0304/Maestro/Infantil/Desarrollo%20Pensamiento%20Matematico/ESPEJOS.pdf

Després de veure com sóc simètrica tant per una part com per l'altra, he de dir que prefereixo la imperfecció!

Després d'aquesta activitat sobre simetria hem construït un personatge amb la tècnica del collage, és a dir, hem creat una imatge a partir d'imatges. Aquesta activitat ens ha permès aprofundir, en les diferents formes de selecció i altres rutines, però també ens ha obligat a pensar i prendre decisions que se separen dels simples aprenentatges instrumentals.

Així doncs, ens hem hagut de preguntar quin ofici tindrà el nostre personatge, quines eines utilitza en aquest ofici, si volem representar només el rostre o també el cos, quin objecte és el més adequat per a representar cada característica física, etc. Aquest seguit de preguntes fan referència al procés de treball i no tant al seu resultat.

Aquest és el resultat de la nostra feina. Sabeu quin ofici representa?

Finalment, per finalitzar aquest tema, hem tornat a fer servir la nostra fotografia. Primer de tot hem contestat, en un word, les següents preguntes:

1. Quin pes té la teva fotografia?
2. Quina resolució?
3. Quines són les mides del llenç en píxels i en cm?
4. I les mides de la imatge en píxels i en cm?
5. Quines són les dimensions màximes amb les que puc imprimir la fotografia en una impressora domèstica?
6. Baixa la resolució de la fotografia a la qualitat adient per a incrustar-la en un power point.

Aquestes preguntes ens han permès fer servir les eines del Photoshop i a la vegada conèixer més a fons les característiques d'una fotografia.

Posteriorment, hem convertit la fotografia optimitzada per a power point en quatre mode colors diferent: RGB, Escala de grisos, imatge de bits i CYMK.

Les fotografies convertides són les següents:

               RGB                           Escala de grisos                  Imatge de bits                         CYMK

ICONES I SENYALS

Les icones o pictogrames són imprescindibles en qualsevol web o aplicació informàtica que intenti ser mínimament atractiva per a l'usuari. Així doncs, una icona és una única imatge que ens permet reconèixer amb un cop d'ull les ordres que hem de clicar per a realitzar accions molt complexes. D'aquesta manera, es sintetitza la informació i es produeix una pretensió d'universalitat, és a dir, que permet conèixer el que significa independentment de la llengua que utilitzi l'usuari. Tot i així, això no vol dir que que tothom és capaç de traduir el missatge, ja que hi ha pictogrames molt complexos i que requereixen uns coneixements previs per tal d'aconseguir descodificar el significat.

En aquesta activitat, hem creat una narració i l'hem il·lustrat amb senyals, ja siguin de tràfic, d'espais públics, d'etiquetatge de roba, d'electrodomèstics, etc, menys icones informàtiques. Hem de tenir en compte que icona i senyal no és exactament el mateix, ja que una icona té com a finalitat representar, en canvi una senyal serveix per indicar, recomanar o prohibir.

Per tal d'exemplificar l'activitat i fer-nos una idea del que havíem de fer, hem llegit a l'aula l'àlbum Paraiso, de l'il·lustrador Bruno Gibert. 

Després, cada grup ha realitzat la seva narració i cadascun de nosaltres ha valorat la feina dels companys amb una qüestionari amb uns ítems concrets.

A continuació, mostro el nostre conte fet amb senyals:

Personalment, penso que les icones i les senyals s'haurien de treballar sempre en l'etapa d'Educació Infantil. Si ens fixem estem envoltats d'icones i senyals que ens permeten entedre com hem d'actuar. Si des de petits no relacionem aquestes imatges amb els infants, després els resultaran estranyes i no estaran familiaritzats amb elles. Potser en un primer moment els nens i nenes no són capaços d'entendre la relació que hi ha entre les imatges i el text, però per això hi ha la mestra, per fer el paper de mediador i estimular el pensament simbòlic de l'infant.

Per finalitzar, vull dir que m'ha semblat una bona idea valorar la feina dels meus companys, perquè a vegades la visió dels alumnes no és la mateixa que la del professor o professora i d'aquesta manera, la persona que guia l'activitat pot tenir en compte l'opinió de la resta de gent i comprovar si s'assembla o no a la seva. Tot i així, he de dir que em resulta difícil valorar la feina dels companys perquè a vegades no comparteixo els mateixos gustos o la manera de fer i per tant, el treball que ells realitzen no s'assembla al que faria jo.

AUTORETRAT

La tecnologia és la nostra aliada i ens proporciona recursos molt útils. És per això que hem iniciat el curs amb un dels recursos més utilitzats en l'etapa d'educació infantil: l'autoretrat.

En l'etapa d'educació infantil els infants comencen a reconèixer el seu físic, a diferenciar-se dels altres, en definitiva, a captar el món que els envolta. En aquest cas, nosaltres hem posat en pràctica aquest fet i, per tant, ens hem observat i ens hem diferenciat de la resta mitjançant una imatge.

També hem tingut en compte que aquest avatar pot semblar per preservar la nostra identitat, ja que en el moment actual el dret a la privacitat sembla qüestionat per l'ús extensiu de les xarxes socials.

Així doncs, en aquesta activitat hem fet un autoretrat amb el paint i tres més utilitzant aplicatius on-line per fer avatars. Una vegada hem tingut els autoretrats fets els hem adaptat a la mida de 5x5 cm perquè totes les imatges fossin iguals i hem utilitzat el paint per fer un muntatge i unir els quatre autoretrats. 

Algunes pàgines per fer autoretrats són les següents:

http://www.pocoyo.com/pocoyize/

http://www.spHstudio.de/

http://www.picassohead.com/create.html

http://www.buildyourwildself.com/

http://www.amctv.com/shows/madHmen/madHmenHyourself


http://www.meez.com/createHavatar.dm

M'hi assemblo?

Després d'aquesta primera part de l'activitat, hem posat en pràctica l'observació dels altres. Així doncs, hem identificat uns autoretrats i els hem relacionat amb la fotografia del seu professional dissenyador corresponent. Després hem fet el mateix amb les quatre imatges d'autoretrats i la fotografia d'una companya de classe. D'aquesta manera hem posat en pràctica l'observació (estratègia bàsica per assolir els objectius principals de l'etapa d'educació infantil) i ens hem adonat que a vegades tenim una visió errònia i diferent de com en realitat som.

Gràcies a aquesta activitat hem complert un dels objectius d'aquesta assignatura: treure a la llum recursos que ens ajudaran en la nostra futura tasca com a mestres. A més a més, hem potenciat l'observació, estratègia que té molt de pes en educació infantil i que s'ha de posar en pràctica en les tres àrees curriculars (coneixement d'un mateix, dels altres i de l'entorn i comunicació i llenguatge). També ens ha permès fer servir diferents aplicacions de la xarxa, fet que ens fa veure les facilitats i dificultats de cada una d'elles. En el meu cas m'ha resultat molt més fàcil fer servir una web on has d'anar escollint entre les opcions que et dóna i ja es col·loquen al seu lloc que no pas fer servir el paint que has d'anar calculant on has de col·locar cada característica de la cara i has de dominar molt més la motricitat fina per fer anar el ratolí de l'ordinador amb més facilitat. Tot i així, el paint dóna més joc i deixa més llibertat a l'hora de crear l'autoretrat, fet que permet estimular la creativitat, en canvi, la resta d'aplicacions són contràries, ja que només pots escollir entre les opcions que et dóna i potser entre aquestes opcions no hi ha la característica amb la que et sents més identificat.

Tenint en compte la part de l'activitat d'emparellar els autoretrats amb l'original, he de dir que m'ha resultat més fàcil agrupar aquelles persones amb unes característiques molt definides (com per exemple, perquè porten ulleres, perquè tenen els cabells arrissats, perquè tenen els ulls blaus, etc.). Aquesta és una activitat que em sembla molt adient fer-la a una aula d'infantil, ja que d'aquesta manera s'han de fixar en les característiques que diferencien els seus companys i no es queden amb una visió més superficial.

Després de realitzar aquesta activitat, m'he preguntat si aquesta mateixa activitat es pot aplicar directament a l'aula d'educació infantil o caldria fer una adaptació. Penso que l'únic inconvenient seria que als infants de 3 anys els hi resultaria complicat realitzar el seu propi autoretrat amb el paint, ja que encara no dominen el ratolí de l'ordinador, però per altra banda si que podrien realitzar sense problemes l'autoretrat a partir d'altres aplicacions de la xarxa.

Finalment, vull acabar aquesta entrada amb una frase d'Eulàlia Bosch, llicenciada en Filosofia i en Història i amb un llarg recorregut en l'àmbit d'educació, destacant com a professora de filosofia, directora i fundadora de serveis educatius i comissària d'exposicions. A més a més, és autora dels llibres El plaer de mirar (1998) i Educació i vida quotidiana (2003).

Quant més sàpigues mirar fora, més creixeràs per fins.

Mirar és la forma d'eixamplar el nostre espai interior.

EL MEU DISSENY

Dissenyar per a projectar, la base d'una bona imatge d'un blog.

Abans de començar a crear entrades pel blog, primer de tot he escollit el meu disseny, però no he decidit els colors perquè si, sinó que tot té un motiu.

He tingut en compte, per una banda, l'impacte emocional i, per altra banda, l'efecte de les combinacions. Així doncs, tenint en compte l'impacte emocional he escollit el color taronja, ja que és el meu color preferit i perquè segons estudis sobre percepció aquest color fa referència, principalment, a la creativitat i per tant, a la productivitat, plaer, optimisme i entusiasme. Penso que aquestes qualitats són bàsiques per a crear un bon projecte i per tant, per aquest motiu el meu blog és de color taronja.

A més a més, he escollit colors clars per a realitzar les combinacions de colors, perquè expandeixen enlloc de comprimir, i d'aquesta manera el blog té més vitalitat. També he tingut en compte els colors de la lletra i el fons del text a l'hora de fer la combinació, ja que hi ha combinacions que són il·legibles.

Finalment, tenint en compte la tipografia, he volgut escollir-ne una que fos fàcil de llegir. Els títols els he posat grans i el cos dels texts són espaiosos per tal que no resulti complicat fer-ne una lectura.

Espero que us agradi el disseny del meu blog i també tots els continguts que hi aniré publicant.