La tecnologia és la nostra aliada i ens proporciona recursos molt útils. És per això que hem iniciat el curs amb un dels recursos més utilitzats en l'etapa d'educació infantil: l'autoretrat.
En l'etapa d'educació infantil els infants comencen a reconèixer el seu físic, a diferenciar-se dels altres, en definitiva, a captar el món que els envolta. En aquest cas, nosaltres hem posat en pràctica aquest fet i, per tant, ens hem observat i ens hem diferenciat de la resta mitjançant una imatge.
També hem tingut en compte que aquest avatar pot semblar per preservar la nostra identitat, ja que en el moment actual el dret a la privacitat sembla qüestionat per l'ús extensiu de les xarxes socials.
M'hi assemblo?
Després d'aquesta primera part de l'activitat, hem posat en pràctica l'observació dels altres. Així doncs, hem identificat uns autoretrats i els hem relacionat amb la fotografia del seu professional dissenyador corresponent. Després hem fet el mateix amb les quatre imatges d'autoretrats i la fotografia d'una companya de classe. D'aquesta manera hem posat en pràctica l'observació (estratègia bàsica per assolir els objectius principals de l'etapa d'educació infantil) i ens hem adonat que a vegades tenim una visió errònia i diferent de com en realitat som.
Gràcies a aquesta activitat hem complert un dels objectius d'aquesta assignatura: treure a la llum recursos que ens ajudaran en la nostra futura tasca com a mestres. A més a més, hem potenciat l'observació, estratègia que té molt de pes en educació infantil i que s'ha de posar en pràctica en les tres àrees curriculars (coneixement d'un mateix, dels altres i de l'entorn i comunicació i llenguatge). També ens ha permès fer servir diferents aplicacions de la xarxa, fet que ens fa veure les facilitats i dificultats de cada una d'elles. En el meu cas m'ha resultat molt més fàcil fer servir una web on has d'anar escollint entre les opcions que et dóna i ja es col·loquen al seu lloc que no pas fer servir el paint que has d'anar calculant on has de col·locar cada característica de la cara i has de dominar molt més la motricitat fina per fer anar el ratolí de l'ordinador amb més facilitat. Tot i així, el paint dóna més joc i deixa més llibertat a l'hora de crear l'autoretrat, fet que permet estimular la creativitat, en canvi, la resta d'aplicacions són contràries, ja que només pots escollir entre les opcions que et dóna i potser entre aquestes opcions no hi ha la característica amb la que et sents més identificat.
Tenint en compte la part de l'activitat d'emparellar els autoretrats amb l'original, he de dir que m'ha resultat més fàcil agrupar aquelles persones amb unes característiques molt definides (com per exemple, perquè porten ulleres, perquè tenen els cabells arrissats, perquè tenen els ulls blaus, etc.). Aquesta és una activitat que em sembla molt adient fer-la a una aula d'infantil, ja que d'aquesta manera s'han de fixar en les característiques que diferencien els seus companys i no es queden amb una visió més superficial.
Després de realitzar aquesta activitat, m'he preguntat si aquesta mateixa activitat es pot aplicar directament a l'aula d'educació infantil o caldria fer una adaptació. Penso que l'únic inconvenient seria que als infants de 3 anys els hi resultaria complicat realitzar el seu propi autoretrat amb el paint, ja que encara no dominen el ratolí de l'ordinador, però per altra banda si que podrien realitzar sense problemes l'autoretrat a partir d'altres aplicacions de la xarxa.
Finalment, vull acabar aquesta entrada amb una frase d'Eulàlia Bosch, llicenciada en Filosofia i en Història i amb un llarg recorregut en l'àmbit d'educació, destacant com a professora de filosofia, directora i fundadora de serveis educatius i comissària d'exposicions. A més a més, és autora dels llibres El plaer de mirar (1998) i Educació i vida quotidiana (2003).
Quant més sàpigues mirar fora, més creixeràs per fins.
Mirar és la forma d'eixamplar el nostre espai interior.
